A l’altra banda de l’ensurt [editorial núm. 2]

A l’altra banda de l’ensurt [editorial núm. 2]
22/06/2020 cdmon

No hi ha cap mena de dubte que l’efecte del coronavirus al conjunt de les comarques valencianes es pot percebre en molts àmbits, depenent des d’on ens hi fixem. El virus i les seues incògnites han monopolitzat els continguts informatius de ràdio, premsa i televisió generalista, des dels magazins fins als programes d’entreteniment. Sembla sorprenent com un organisme tan minúscul ha pogut deturar tota l’activitat cultural, social i, fins i tot, gran part de l’econòmica del nostre País Valencià.

Les conseqüències de la por que ha despertat entre la ciutadania la pandèmia van més enllà de l’acumulació de paper higiènic i, afecten –encara ara– els més vulnerables de la societat: famílies amb pocs recursos econòmics o socials, persones sense sostre, individus dependents, dones i hòmens d’avançada edat, gent que viu sola, malalts crònics, aturats i aturades de llarga durada…

Una cosa és clara (i sembla haver-hi coincidència entre les persones acostumades a opinar sobre temes generals): el coronavirus no és cap parèntesi. Ara que hem aconseguit frenar aquesta pandèmia sense causar xifres massa desorbitades entre el personal sanitari i la ciutadania en general, ens adonem que han canviat moltes coses, i que la realitat que ens deixa posa de manifest com el planeta Terra també té maneres de cobrar-se els atreviments que, els bípedes que el poblem, tenim per anar els uns contra els altres.

Des d’aquesta publicació estant, convé no perdre de vista els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i instem el conjunt de centres d’estudis locals i comarcals, així com els instituts d’estudis del conjunt del País Valencià, a continuar contribuint a posar en valor el nostre patrimoni cultural, social, mediambiental i tradicional, sense perdre de vista el nostre posicionament en favor de l’erradicació de la pobresa i de la fam als nostres pobles, viles i ciutats.

Més enllà de la tasca sociocultural que solem desenvolupar, ens hem de situar del cantó d’una educació de qualitat, en favor de la igualtat de gènere, del desenvolupament d’una energia respectuosa amb el Planeta, de la necessitat de reivindicar un treball digne i d’un creixement econòmic amb trellat.

Els centres d’estudis del País Valencià hem de saber col·locar-nos del costat de la reducció de les desigualtats i de la consecució d’unes ciutats, pobles i viles sostenibles, capaces d’originar un consum responsable, en favor, per tant, de la recuperació de l’acció climàtica.

Si alguna cosa ens ha deixat com a lliçó el pas de la pandèmia, no és altra que la necessitat de sentir-nos part d’una societat oberta, lliure, responsable i dotada d’institucions sòlides, com les que nosaltres procurem configurar dia a dia des de la nostra humilitat de recursos.

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

X