Ferran Zurriaga i Agustí, un mestre de la Serra Calderona

Ferran Zurriaga i Agustí, un mestre de la Serra Calderona
20/03/2020 cdmon

Fa molt que es dedica a la recerca de la història en general i d’aquella altra que trena els vímets per explicar la Vall d’Olocau, Marines i Gàtova en particular. L’escola i la recerca han estat el quadern de bitàcola d’aquesta persona considerada com a referent en els àmbits escolars, ja que ha sabut donar sentit al fet d’ensenyar i aprendre, des de la perspectiva de l’Escola Moderna Freinet, tot i bevent dels mestres Soler i Godes, Enric Valor i Sanchis Guarner, posem per cas.

Ferran Zurriaga ha passat la barrera dels huitanta, la major part dels quals exercint de mestre. És l’home que, enmig del pitjor franquisme, va saber vincular la innovació pedagògica amb la voluntat de fer un país nou i digne. La seua vida ha estat la d’un servidor públic modèlic «que ha resistit sempre la temptació de la derrota», com ha dit d’ell el periodista Vicent Partal.

Ha militat en l’activisme pedagògic, cultural i social i és per això que l’hem trobat en moviments de renovació pedagògica, en comissions d’escoles d’estiu, en la recuperació de les colònies d’estiu durant els anys huitanta del segle passat i, fins i tot, animant l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria.

S’ha de fer investigació de proximitat?
No en tinc cap mena de dubte, perquè és un dels al·licients per a la gent jove, aquella que vol iniciar-se en escriure o en treballar amb aspectes concrets del seu poble o de la seua comarca.

La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova és el resultat de molts anys de dedicació i recerca. En 440 pàgines s’hi recull una història comuna d’aquestes poblacions, un patrimoni que, amb llums i ombres, ensenya una tradició gloriosament humana i recull allò trobat als documents sobre el passat de la Vall pel seu autor, junt a les contalles sentides explicar a les persones majors.

Com s’ha fet possible aquesta teua publicació sobre la vall d’Olocau, Marines i Gàtova?
Aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració existent entre les municipalitats dels tres pobles, però no puc obviar la col·laboració de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, una de les agrupacions voluntàries de persones i l’opció més interessant de fer cultura i d’estimar el col·lectiu humà dels nostres pobles.

Què és el que té la Vall perquè li dediques un llibre de més de 400 pàgines?
La Vall d’Olocau, Marines i Gàtova és la meua i, a més d’això, representa en xicotet, el nostre País Valencià. Som una vall bilingüe, que hem conviscut sense cap mena de problema, hi ha una clara afirmació valencianista i quan mirem els trets històrics, són molt semblants a molts dels que s’han viscut arreu el nostre territori.

No tinc cap mena de dubte que és una vall molt pintoresca, molt bonica i que ha viscut moments històrics molt difícils des de l’expulsió dels moriscos del segle XVII fins als nostres dies, que patim el greu problema de despoblació.

Passem per un bon moment per a la nostra història i cultura?
Des de la perspectiva de la recerca, trobe que sí, que passem per un bon moment, pensa que la nit del silenci obligat i dels entrebancs investigadors fa anys que han passat segons per a quines coses i, ara, hi ha una bona revifada de joves estudiants d’història i d’afeccionats a la recerca històrica, que poden experimentar i navegar pels arxius.

S’ha de militar en la defensa del que és nostre?
Jo no diria militar, diria que s’ha de viure en tot allò que és nostre, s’ha de dignificar i gaudir amb tot allò que és nostre.

Calen els instituts i centres d’estudis comarcals?
Clar que sí que calen els instituts d’estudis comarcals, però també són necessaris els instituts de formació agrària, els instituts de transformació del territori, els instituts de defensa del medi ambient, els instituts educatius i de transformació de la societat i aquelles institucions que ajuden a definir el que som, el que volem ser i com cal fer les coses per a poder arribar-hi.

Hi tenen coses a dir, en aquesta tasca recuperadora?
Pense que sí, però tenim necessitat de captar molta més gent a qui l’interesse el que fem i que s’integre en esta dinàmica. Els centres d’estudis locals i els idecos han de saber sintonitzar amb els problemes que ara patim per poder posar el focus sobre ells i conscienciar la nostra societat sobre la necessitat de recuperar territori, paisatge, economia de proximitat, població…

Troba que la història és patrimoni de la societat?
La història la fa la societat i per això és important saber-la, perquè en moments difícils, eixa societat sàpiga reconstruir-se, canviar o cercar camins alternatius de supervivència. Els pobles que no saben la seua història estan abocats a desaparéixer per integració en un altre món que no és el seu i acabaran alienats i arraconats en l’oblit.

Ezequiel Castellano, Bastida

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

X