inici

El congrés, organitzat per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut Ramon Muntaner i el Museu Memorial de l’Exili, tindrà lloc al MUME (La Jonquera) els dies 4 i 5 de novembre de 2022.

Enfocament:

La intenció del congrés és anar més enllà de l’exili provocat per la guerra civil del 1936‑39 (que òbviament, per la seva importància històrica, hi serà tractat àmpliament) i analitzar també els anteriors i els posteriors a aquella data. Es tracta de constatar que l’exili ha estat una constant històrica no marginal ni en la nostra història ni en una dimensió internacional. L’àmbit territorial de referència són els territoris de parla catalana, ja sigui com a territoris que han patit un exili o bé, a la inversa, com a territoris que han acollit exilis forans durant l’etapa contemporània. Es donarà prioritat a les aportacions que adoptin una perspectiva de caràcter local/comarcal. Òbviament, en la mesura del possible, caldrà considerar també el paper dels territoris d’acollida on van anar a raure els exiliats catalans.

Àmbits del congrés:

Àmbit 1: Estudis locals

La dimensió local/comarcal té una importància historiogràfica molt rellevant en els estudis sobre els exilis polítics contemporanis (sobretot en els del període 1936‑39). És un àmbit on es pot aspirar, en determinats períodes, a fer una recerca força exhaustiva, tant pel que fa a la xifra precisa d’exiliats/des, com pel que fa a la identificació personal de cadascun/a i, doncs, a la composició social i política d’aquell exili. Així, tenir un bon repertori de poblacions i comarques amb dades força completes ens permetria fer unes projeccions més precises sobre aspectes globals d’un exili determinat (com podria ser el del 1939), tant pel que fa a les xifres com a la composició social i política, o a la identificació personal dels exiliats/des.

Àmbit 2: Exilis polítics i culturals

L’exili polític fou cabdal en el desenvolupament dels esdeveniments que es produïren a l’interior, ja que s’establí (com en el cas de l’exili antifranquista) una dialèctica exili/interior que fou clau per al canvi polític. A l’exili hi anaren els dirigents i els quadres polítics i des d’allà es va fer propaganda activa per a la seva causa (llibres, opuscles, premsa…), se celebraren reunions, públiques i privades, dels grups exiliats, etc. L’estudi de grups, de personalitats, d’iniciatives i d’obres cabdals fetes en l’exili ens hauria de permetre, a ulls d’ara, poder veure la seva importància. El llegat de l’exili va ser, malgrat tot, molt ric.

Àmbit 3: Memòria, vestigis i oblits

Com s’ha preservat la memòria de l’exili? Quin paper hi han tingut els testimonis personals (orals i escrits) i les organitzacions i entitats col·lectives (grups, partits, sindicats, associacions culturals i cíviques de tota mena)? Quina fou la visió i la vivència dels mateixos exiliats sobre el seu exili? Quins vestigis queden de l’exili aquí i a fora? Quins llocs de memòria? Com es pot recuperar tot això? Es pot fer una anàlisi de gènere sobre el fenomen? Pensem que és ben clara la necessitat d’una institucionalització de la memòria de l’exili.

Es podran presentar comunicacions a qualsevol dels tres àmbits del congrés. Terminis:

– Fins el 20 de juny. Inscripció del títol de la comunicació i un resum de 1000 caràcters.

– Fins el 23 de setembre. Lliurament del text sencer de la comunicació (màxim de 30.000 caràcters, incloses notes i un màxim de cinc imatges o gràfics).

Aviat editarem el programa amb els noms dels ponents i els títols de les ponències així com la documentació per a formalitzar-hi les inscripcions.

Si necessiteu més informació: ccepc@iec.cat