inici

El Vicerectorat de Projecció i Societat i la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià (FedinesPV), amb el suport de la Diputació de València, Caixa Popular i la Facultat de Geografia i Història, organitzen laTrobada 2021 Universitat de València-FEDINESPV, que tractarà aquest any sobre el desenvolupament territorial i els seus fonaments en el territori valencià, en particular de les xarxes territorials.

La Universitat de València i el conjunt de centres d’estudis federats promouen una nova Trobada amb el propòsit de radiografiar l’estat actual del desenvolupament territorial i d’intercanviar opinions i experiències pràctiques, sobre xarxes, innovació i recursos, a l’escala local valenciana.

Les grans transformacions esdevingudes durant les últimes dècades demanen respostes eficaces per tal d’afrontar amb garanties els reptes de futur, tant als espais urbans litorals com, especialment, en el món rural de l’interior. En aquest context, interactuen fonamentalment tres elements que condicionen els processos de desenvolupament
territorial. És el cas de la creació de xarxes, la component d’innovació i l’aprofitament dels recursos endògens de tot territori.

En aquest sentit, la jornada pretén debatre i reflexionar respecte a xarxes urbanes, institucionals, empresarials, cooperatives, educatives, culturals, etc. implantades en el territori valencià al llarg dels últims anys, amb especial atenció als canvis derivats com a conseqüència de la COVID-19. Entenent la interacció d’aquests components
com una manera participativa i innovadora, base del desenvolupament territorial, on s’ha d’involucrar a la societat civil, les empreses i les administracions públiques, amb l’objectiu de proposar accions de canvi que puguen assolir una millora de la qualitat de vida de la nostra societat.

Aquesta nova iniciativa, gratuïta i oberta al públic en general, comptarà amb les aportacions dels docents i investigadors de la Universitat de València, experts de l’administració pública, principals agents socials i empresarials locals i especialistes i membres dels Instituts d’Estudis Comarcals.

La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut Ramon Muntaner, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida organitzen la tercera edició de la Jornada sobre Historiografia local i comarcal, la qual tindrà per títol “Revoltes i repressions als territoris de parla catalana als segles XVI i XVII”.

Aquest jornada es portarà a terme el dissabte 27 de novembre de 2021 a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Plaça de la Catedral, s/n) a Lleida.

Revoltes, revolucions, aixecaments, avalots… són alguns dels termes que es refereixen a la reacció de la població de l’època moderna, especialment als territoris de parla catalana. Es pretén fer emergir tot allò que els estudis locals han analitzat entre la conformació d’un nou escenari polític amb la monarquia hispànica i abans de la Guerra de Successió.

Enguany, la jornada s’estructura en els tres àmbits següents:

Repressions i violències (col·lectives, individuals, de gènere). Elits i actors locals.
La transmissió dels greuges: com es transfereix el malestar, com es comunica, com quallen els aixecaments? Literatura, publicística i escrits personals: projecció, representació i  propaganda (pública i privada) de la revolta i de l’antirevolta.
Les arrels jurídiques i existencials dels enfrontaments: els raonaments de subsistència i els argumentaris jurídics que sostenen les revoltes.
Durant dècades, l’anàlisi s’havia fet a escala nacional, i tot sovint referint-se només a elements polítics i esdevenimentals. Ara, s’erigeix l’interès per agrupar tot allò que s’ha treballat des de la història local, tant respecte d’elements transversals i universals com propis.

La mirada que es vol captar és eminentment social, jurídica i política, tenint en compte tant les causes (en tots els sentits i nivells) com les conseqüències (assoliments, repressions, etc.). Alhora, té un interès primordial esbrinar quines són les revoltes que han tingut una repercussió major en la historiografia o com ha anat evolucionant en el temps la mirada sobre elles. També han de ser analitzades aquelles revoltes o confrontacions sovint més passives, com les que es refereixen a elements relacionats amb el gènere o les religions (heretgies). Les no acceptacions d’ordres, en forma de reacció passiva, també representen una mena de revolta i acció en contra de l’ordre  establert, ja sigui polític, religiós o d’un altre origen. En aquests casos, el grau i l’abast de la repressió pot indicar la importància d’aquest moviment passiu i/o no violent.

La inscripció a la jornada així com el dinar són gratuïts, però cal inscripció prèvia a: ccepc@iec.cat o al telèfon: 933248585 ext.131.

El termini per a les inscripcions acaba el 18 de novembre de 2021.

Serà obligatori seguir la normativa vigent pel que fa a les mesures de contenció de la Covid-19. Així, també caldrà seguir en tot moment les instruccions de l’organització.

L’entrada és gratuïta però hi haurà aforament limitat.