inici

La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut Ramon Muntaner, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida organitzen la tercera edició de la Jornada sobre Historiografia local i comarcal, la qual tindrà per títol “Revoltes i repressions als territoris de parla catalana als segles XVI i XVII”.

Aquest jornada es portarà a terme el dissabte 27 de novembre de 2021 a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Plaça de la Catedral, s/n) a Lleida.

Revoltes, revolucions, aixecaments, avalots… són alguns dels termes que es refereixen a la reacció de la població de l’època moderna, especialment als territoris de parla catalana. Es pretén fer emergir tot allò que els estudis locals han analitzat entre la conformació d’un nou escenari polític amb la monarquia hispànica i abans de la Guerra de Successió.

Enguany, la jornada s’estructura en els tres àmbits següents:

Repressions i violències (col·lectives, individuals, de gènere). Elits i actors locals.
La transmissió dels greuges: com es transfereix el malestar, com es comunica, com quallen els aixecaments? Literatura, publicística i escrits personals: projecció, representació i  propaganda (pública i privada) de la revolta i de l’antirevolta.
Les arrels jurídiques i existencials dels enfrontaments: els raonaments de subsistència i els argumentaris jurídics que sostenen les revoltes.
Durant dècades, l’anàlisi s’havia fet a escala nacional, i tot sovint referint-se només a elements polítics i esdevenimentals. Ara, s’erigeix l’interès per agrupar tot allò que s’ha treballat des de la història local, tant respecte d’elements transversals i universals com propis.

La mirada que es vol captar és eminentment social, jurídica i política, tenint en compte tant les causes (en tots els sentits i nivells) com les conseqüències (assoliments, repressions, etc.). Alhora, té un interès primordial esbrinar quines són les revoltes que han tingut una repercussió major en la historiografia o com ha anat evolucionant en el temps la mirada sobre elles. També han de ser analitzades aquelles revoltes o confrontacions sovint més passives, com les que es refereixen a elements relacionats amb el gènere o les religions (heretgies). Les no acceptacions d’ordres, en forma de reacció passiva, també representen una mena de revolta i acció en contra de l’ordre  establert, ja sigui polític, religiós o d’un altre origen. En aquests casos, el grau i l’abast de la repressió pot indicar la importància d’aquest moviment passiu i/o no violent.

La inscripció a la jornada així com el dinar són gratuïts, però cal inscripció prèvia a: ccepc@iec.cat o al telèfon: 933248585 ext.131.

El termini per a les inscripcions acaba el 18 de novembre de 2021.

Serà obligatori seguir la normativa vigent pel que fa a les mesures de contenció de la Covid-19. Així, també caldrà seguir en tot moment les instruccions de l’organització.

L’entrada és gratuïta però hi haurà aforament limitat.

Entre l’11 i el 15 de desembre de 2001 es va celebrar, a Tortosa, Benicarló i Morella, la primera edició del Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa. La segona edició va tenir lloc entre el 30 de març i el 2 d’abril de 2006 a Amposta i Rossell. Vinaròs i Jesús van acollir la tercera edició entre el 23 i el 26 de novembre de 2011. Deu anys després reprenem l’activitat amb la voluntat futura de recuperar la periodicitat quinquennal de les primeres edicions. En aquesta ocasió retornarem a Tortosa, Capital de la Cultura Catalana 2021.

Les motivacions que van propiciar el primer congrés continuen plenament vigents. Per tant, mantenim la voluntat d’establir un fòrum de debat i reflexió al voltant d’aquest àmbit geogràfic de referència, fragmentat administrativament i abocat a una injusta marginalitat perifèrica. Us proposem, doncs, reprendre plegats un camí que ens reubique en la veritable condició de cruïlla cultural i territorial que ens pertoca. El congrés acollirà aportacions sobre qualsevol temàtica que s’ocupe del territori, en el seu conjunt o parcialment, des dels diversos àmbits de les humanitats i les ciències socials.

Aquesta activitat, tot i el seu format acadèmic, pretén aconseguir la complicitat d’un ampli ventall de participants: des del món dels ensenyants als agents culturals de la societat civil. Tots aquells que, en definitiva, se senten partícips d’un projecte centrat en la vertebració, la potenciació i la projecció d’aquest territori interautonòmic.