La Federació

Qui som i què fem

La Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià (FedinesPV) va nàixer el 1999 en una assemblea celebrada al Monestir del Puig, a l’Horta Nord. La seua creació fou fruit de la necessitat de coordinar i vertebrar la feina de molts centres d’estudis locals i comarcals que ja portaven anys treballant al i pel territori.

Aquell any, a les acaballes del mil·lenni, un debat col·lectiu organitzat a Ontinyent per un dels centres degans, l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA), serví per constatar aquesta necessitat i posà la primera llavor de la FedinesPV.

Fruit d’aquell debat, i des de la fundació, la FedinesPV ha treballat en una triple direcció: d’una banda, per millorar la coordinació entre els diferents instituts i centres d’estudis locals i comarcals del País Valencià; d’altra banda, per visibilitzar i posar en valor la feina d’aquestes entitats, que sovint són el principal baluard en l’estudi, defensa i difusió del patrimoni; i, per últim, per constituir-ne un interlocutor únic i representatiu amb l’administració. Amb el temps, a més a més, la FedinesPV també s’ha proposat oferir formació i serveis per a les entitats adherides.

Reprenent el fil del temps, i després d’uns anys de baixa activitat, l’abril de 2016, la FedinesPV va celebrar una Assemblea refundacional a València amb el propòsit de donar-li un renovat impuls gràcies a nous compromisos institucionals. El suport institucional, pràcticament inexistent fins el moment, va permetre la incorporació de noves entitats i el desenvolupament de projectes més ambiciosos.

Aquesta nova etapa també  ha suposat l’inici de la coordinació de la FedinesPV amb altres territoris mitjançant la integració en la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i la col·laboració amb l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), una fundació privada que dona cobertura econòmica i logística als centres d’estudis. Aquesta col·laboració ha contribuït a la potenciació mútua de les entitats de manera que s’han pogut compartir projectes, coneixements i serveis.

A hores d’ara, la FedinesPV agrupa centres d’estudis de quasi tot el territori valencià. Centres que tenen àrees d’estudi tant local com comarcal o, fins i tot, que abasten tot el País quan estan especialitzades en algun àmbit o coneixement específic.

D’ençà la fundació, la FedinesPV ha promogut diverses iniciatives, com ara les Jornades de Patrimoni, la trobada anual Universitat de València – Instituts d’Estudis Comarcals o els Premis d’Investigació Jove. La Federació també compta amb un butlletí des d’on difondre l’activitat pròpia i la de les entitats que en formen part: Bastida, de periodicitat semestral, que isqué a la llum per primer cop la primavera de 2019.

Una altra part important de la tasca de la FedinesPV consisteix en la participació en diferents trobades i reunions en representació de les entitats federades. D’aquesta manera, contribueix a fer present el País Valencià en aquests espais d’intercanvi científic i cultural.

Per últim, des de l’abril de 2019, i gràcies a la col·laboració de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud, la FedinesPV disposa d’un despatx propi al Castell d’Alaquàs, un extraordinari monument d’època renaixentista.

 

Junta Directiva

Josep Vicent Frechina i Andreu
President, membre del Centre d’Estudis de l’Horta Nord.

+ informacióNascut a Massalfassar (l’Horta) el 1966, és secretari del Centre d’Estudis de l’Horta Nord i president de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià (FedinesPV). Dirigeix la revista semestral de música i cultura popular Caramella, i ha publicat, entre d’altres, els llibres La Cançó en valencià. Dels repertoris tradicionals als gèneres moderns (Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2011); Pensar en vers. La cançó improvisada als països de la Mediterrània (Els llibres de Caramella, 2014); El cant de la terra. Pep Gimeno Botifarra (Bromera, 2016, amb Joan Olivares); i Bressolant. El llibre de les cançons de bressol (Andana Editorial, 2016), Premi de la Crítica 2018 de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Col·labora en diversos mitjans de comunicació i és el secretari del jurat dels Premis Ovidi a la Música en Valencià des de la seua creació. El 2017 va ser reconegut amb el premi Recercat que atorga l’Institut Ramon Muntaner per la seua tasca en l’àmbit dels estudis locals i comarcals.

Francesc Aracil i Pérez
Vicepresident, membre de l’Institut d’Estudis Guardamarencs.

+ informació

Nascut a Guardamar del Segura l’any 1959, és llicenciat en Història per la Universitat de València-Estudi General i doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. Ha estat professor de la Universitat de les Illes Balears i en l’actualitat és professor de l’Escola Superior d’Art i Disseny de València (EASDV), on ha exercit diversos càrrecs directius i actualment n’és Cap del Departament d’Expressió i Representació. És membre del Grup d’Avaluació de la Investigació de l’Institut Superior d’Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana (ISEACV). Es dedica a la pintura, al gravat calcogràfic i a la il·lustració i ha fet diverses exposicions individuals i col·lectives. També ha publicat diversos treballs d’investigació històrica i artística i col·labora en revistes i publicacions periòdiques.

Entre els anys 2003 i 2007 ha estat regidor de l’Ajuntament de Guardamar com a responsable de les àrees de Cultura, Educació, Patrimoni i Turisme. És vicepresident de l’Institut d’Estudis Guardamarencs, cap del Consell de Redacció de la revista Baluard, i president de l’Associació Ecumènica de Cristians pel Valencià.

 

Manel Pastor i Madalena
Secretari, membre de l’Instituto de Estudios Comarcales Hoya de Buñol-Chiva.

+ informació

Manel Pastor i Madalena (València, 1957) és doctor en Història Medieval per la Universitat de València. És membre de l’Instituto de Estudios Comarcales de la Hoya de Buñol-Chiva, un dels centres fundadors de la Federació d’Instituts d’Estudis de País Valencià (FedinesPV), entitat de la qual és actualment secretari. Ha publicat diversos llibres amb documentació medieval i articles d’història, toponímia i altres matèries. Ha treballat com a professor a diverses escoles d’adults i com a tècnic superior de Cultura en la Institució Alfons el Magnànim (Diputació de València), on era director de la col·lecció “Estudis Comarcals”. Participa també en el consell de redacció de les publicacions periòdiques PLECS d’Història Local i Frontissa.

Antonio Esteve Blay
Tresorer, membre de l’Associació Cultural Centelles i Riusech.

Alfred Ramos i González
Vocal, membre de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud.

+ informació

Nascut a Castelló de la Plana el 1951, és un activista cultural i pedagògic des dels anys 60: ha sigut membre de la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat; ha participat en l’organització de les primeres Escoles d’Estiu del PV i és membre fundador de l’Associació per a la Correspondència i la Impremta Escolar (ACIES) i del Moviment Cooperatiu d’Escola Popular del PV (MCEP-PV). Ha impartit cursos d’educació, llengua i cinema en l’Institut Municipal d’Educació de València, Lingüística Valenciana de l’ICE, en el Servei de Formació Permanent de la Universitat de València i en la Universitat dels Majors de la Florida. El 1984 fou nomenat per la Conselleria d’Educació coordinador del Departament de Planificació i Assessorament Didàctic.

Ha escrit diverses obres de temàtica diversa i ha col·laborat en molts treballs col·lectius. Entre els més recents trobem 20 Mestres del segle XX al PV (2017), La revista Escola (2017), Les mestres freinetistes dels anys trenta (2016) i Les revistes escolars freinetistes dels anys seixanta (2018). A més a més, ha escrit més de 350 articles a revistes i periòdics com El Temps, Mètode, Levante-EMV o Saó, i ha estat director de Celobert, Annals de l’Ideco de l’Horta Sud i director literari d’Edicions del Bullent i d’Abril Edicions .

La seua trajectòria ha estat reconeguda amb els premis Joanot Martorell (1978), Raquel Payà (1990), Investigacions de l’Ideco de l’Horta Sud (1996), Benvingut Oliver (2002), Guaix (2011), Jaume I de l’Alcúdia (2012) i Baldiri Reixac en la modalitat d’assaig pedagògic (2015). En l’actualitat, és president de l’IDECO de l’Horta Sud i també coordina el Centre d’Estudis Locals de Picanya.

Joan Josep Torró Martínez
Vocal, membre de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida.

+ informació

Nascut a Ontinyent (la Vall d’Albaida) el 1964, és doctor en Pedagogia per la Universitat de València. És membre de la Junta de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA), que presideix des de 2020. Exerceix d’educador social a l’Ajuntament d’Ontinyent. Investiga aspectes educatius i socials des del vessant històric a la ciutat d’Ontinyent. Ha publicat llibres, articles i ha participat en projectes audiovisuals: «Les mamàs belgues» (2016) i «Un viatge a cegues» (2018), en aquest últim com a coguionista. Ha exercit com professor associat de la Universitat de València. Ha desenvolupat tasques com a tècnic en la Comissió per a la Recuperació de la Memòria Democràtica d’Ontinyent (2015-2019), representa la UGT en la Fundació Universitària de la Vall d’Albaida i el Consell Econòmic i Social d’Ontinyent. És membre fundador del Memorial Democràtic Vall d’Albaida. 

Antoni Espinosa i Pallarés
Vocal, membre del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre.

+ informació

Nascut a la Seu d’Urgell (Alt Urgell) el 1953, actualment resideix a Sagunt (Camp de Morvedre). És vicepresident del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre, des d’on mostra el seu compromís en la defensa i la protecció del patrimoni històric i cultural, i la ferma implicació en la preservació del medi ambient.  És Diplomat en Magisteri i Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i exerceix de professor de Valencià en l’Escola Oficial d’Idiomes. 

Durant 12 anys, ha estat director de l’Escola d’Adults de la Pobla de Farnals, ha treballat de traductor (castellà-valencià) en la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge de València i ha sigut corresponsal del diari El Punt (1998-1999). També ha elaborat diverses ponències relacionades amb l’ensenyament del valencià en la població adulta en els Cursos d’Estiu de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de València i ha publicat i traduït treballs de gramàtica i d’història. Publica regularment en la revista Papers d’Ecologia, que edità el Centre d’Estudis del Camp de Morvedre i també en altres revistes i publicacions locals i comarcals.

Rosa Dasí Asensi
Suplent, membre de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria.

+ informació

Nascuda a Bétera el 1964, és llicenciada en Història Contemporània per la Universitat de València. S’ha especialitzat en l’estudi del “procés de politització de les dones durant la II República”. Té diversos treballs publicats derivats de la participació en jornades i congressos. Professionalment, ha exercit de docent en diferents centres d’ensenyament de persones adultes. Des del 1995 treballa a l’Ajuntament de Sagunt com a coordinadora-tècnica de la Universitat Popular de Sagunt.

És membre de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria des de la creació el 1989 fins l’actualitat, on hi ha ocupat diversos càrrecs inclós el de presidenta que ocupa en aquests moments.

Josep Vicent López i Gil
Suplent, membre del Taller d’Història Local de Godella.

Ezequiel Castellano i Moreno
Suplent, membre del Centro de Estudios de La Serranía.

+ informació

Nascut a un poble de la comarca de la Serrania del Túria (El Villar), actualment coordina el Centre d’Estudis d’aquesta regió geogràfica i fa de periodista radiofònic a la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes i a la ràdio autonòmica, amb diversos programes divulgatius. Publica col·laboracions a revistes temàtiques valencianes i fa tasques de divulgació cultural al Centre de Formació de Persones Adultes de Torrent, a més de participar com a voluntari en l’Associació d’Alcohòlics Rehabilitats de Torrent i Comarca i animar el projecte “RadioEscola” de la Federació Escola Valenciana.

Joan Alepuz Chelet
Suplent, membre dels Campaners de la Catedral de València

 

Raül Eslava Blasco
Suplent, membre de l’Instituto Cultural y de Estudios del Rincón de Ademúz

+ informació

Nascut a Ademús (Racó d’Ademús) el 1965, és llicenciat en Geografia i Història, en l’especialitat d’Història de l’Art, per la Universitat de València. Des de l’any 1995 ha exercit de docent al cos de Música i Arts Escèniques.

És membre de l’Instituto Cultural y de Estudios del Rincón de Ademuz (ICERA) des de la seua creació el 1993 fins a l’actualitat, del qual ha estat president (2011-2018) i actualment n’és secretari. Coordina l’edició de la revista «Ababol», publicada per l’ICERA.

Especialitzat en el patrimoni històric-artístic del Racó d’Ademús, ha participat en diversos projectes per a la seua catalogació, estudi i difusió. Ha publicat nombrosos articles i tres estudis monogràfics amb l’esmentada temàtica patrimonial.

Direcció tècnica

Andreu Ginés i Sànchez
Director tècnic de FedinesPV.

+ informació

Nascut a València (l’Horta) el 1978, és doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra i ha publicat diversos treballs sobre els primers anys del franquisme, entre els quals destaca el llibre La instauració del franquisme al País Valencià (PUV, 2010). És membre del Consell de Redacció de la revista Recerques i de PLECS d’Història Local. Professionalment ha treballat de periodista i editor a L’Accent; ha sigut cambrer, autònom i administratiu. Des del 2019 és professor col·laborador de la UOC.

Actualment és director tècnic de la Federació d’Instituts d’Estudis del PV (FedinesPV), en representació de la qual també és membre de la Junta de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i del patronat de l’IRMU.

X